Desembarcament d'Anzio

Desembarcament d'Anzio

Segona Guerra Mundial
Tipus	batalla
Data	5 juny 1944
Coordenades	41° 26′ 35″ N, 12° 37′ 30″ E / 41.443022°N,12.624979°E / 41.443022; 12.624979
Lloc	Antium (Itàlia)
Estat	Itàlia
Resultat	Victòria aliada
Bàndols
Estats Units Regne Unit  Canada Alemanya Nazi República Social Italiana
Comandants
Harold Alexander Mark W. Clark John P. Lucas Lucian K. Truscott Geoffrey Keyes Gerald Templer Albert Kesselring E. von Mackensen Alfred Schlemm Traugott Herr J.V. Borghese
Forces
15è Grup d'Exèrcits 5è Exèrcit Inicialment: 36,000 homes 2,300 vehicles 2,700 avions[1] Trencament: 150,000 soldats i 1,500 canons[N 1] Grup d'Exèrcits C 14è Exèrcit Inicialment: 20,000 homes 4,600 homes 337 avions[1] Trencament: 135,000 soldats alemanys i dos batallons italians [N 2]
Baixes
43,000 homes (7,000 morts, 36,000 ferits o desapareguts)[2] 40,000 homes (5,000 morts, 30,500 ferits o desapareguts, 4,500 prisoner)[2]

El desembarcament d'Anzio (nom en clau Operació Shingle) va ser una operació de desembarcament militar realitzada pels Aliats a la costa tirrènica davant les ciutats d'Anzio i Nettuno durant la campanya italiana de la Segona Guerra Mundial. L'objectiu d'aquesta maniobra era la creació d'un cap de pont a Anzio més enllà del desplegament alemany a la línia Gustav, de tal manera que es burlés i obligués els adversaris a desviar grans forces del front de Cassino, permetent així l'avenç del Cinquè Exèrcit del general Mark Clark al llarg del sector tirrènic de Gustav. Al mateix temps, les tropes desembarcades a Anzio haurien ocupat els turons d'Albani, impedint la retirada de les divisions alemanyes: la seva destrucció hauria permès conquerir Roma i escurçar la campanya.

El desembarcament va tenir lloc amb èxit el 22 de gener de 1944 pel VI Cos d'exèrcit dels Estats Units, dirigit pel major general John Lucas; però en general l'operació Shingle no va assolir els seus objectius inicials. Les forces alemanyes sota el comandament del mariscal de camp Albert Kesselring, malgrat la sorpresa inicial, van aconseguir bloquejar l'avanç inicial del VI Cos i llançar una sèrie de contraatacs, que van posar en greus dificultats als angloamericans i els van costar grans pèrdues. La llarga i esgotadora batalla posicional que va seguir a la zona del cap de pont va continuar fins a la primavera següent, quan els alemanys es van veure obligats a retirar-se després de l'enfonsament del front de Cassino. Fins i tot en aquest cas, però, l'objectiu principal, és a dir, la destrucció de les forces alemanyes a Itàlia, no es va assolir i els alemanys en retirada van poder escapar de les mans de l'enemic i tornar-se a desplegar a la Línia Gòtica, un baluard que lligava els angloamericans als Apenins durant mesos .